miércoles, 26 de agosto de 2015

Amb el cap ple de pardals

I ara que ja ho saps, voldría tornar a trencar l'horitzó mentres mira a terra la resta del món, esquivant passejants. Fer d'aigua la pols que es confón amb el cel tacat d'aquells pardals que no poden sortir. no poden sortir del cel i jo només penso en ajudar-los, en trencar l'horitzó y deixar-los passar. En no mai mirar enrrera esquivant passejants. En cames plenes de nucs y raspats, y mes nucs y ferides. Ferides de nucs per tot arreu y ferides d'amor sota la pell. La pell freda on s'enmiralla el llit ple de pardals. Pardals com jo, pot ser com tu, mirem amunt, anem tot junts a trencar l'horitzó.

No hay comentarios:

Publicar un comentario